esquirlas

Te mostré mi mano y con ella los 80 dedos con que tocaba un piano de teclas rojas. Tú, amputaste piadosamente, mis 5 mejores dedos, para guardarlos en formol y mirarlos fijamente desde la mesa de la cocina, mientras saboreabas tu café con leche y 5 cucharadas de azúcar, una por cada uno de mis dedos. Mi venganza, fué señalarte desde el frasco y con el resto de mis 75 dedos tocar una marcha fúnebre todas las noches de tu vida. No pudiste dormir, ni cerrar los ojos y el sueño, el tuyo y el mio, arrastraba nuestros cuerpos, como hologramas, sobre muros de cemento, flacidez sobre rigidez....Esquirlas de mi piel cerca de tí, oliendo la traición, sabiendo que la belleza efímera o circunstancial destruiria la tortura.

La catifa riallera

Foto: Turmix fotografia 

Un matí qualsevol, dues amigues s'assegueren plegades vora el foc i mirant-se als ulls van riure i mentre reien cosien, i mentre cosien, cantaven, i mentre cantaven, negociaven, mentre negociaven amb el destí els èxits i fortunes que la vida els portaria, somniaven, i mentre somniaven el timbre els despertà a la realitat, obriren la porta, i la realitat no els va agradar, així que es tornaren a mirar els ulls i seguiren cosint, una cosia cap a l'esquerra i l'altre cap a la dreta i tot i així sempre reien, s'entenien i trobaven la manera de cosir juntes. Gràcies Ester!! 

coll

.... on els nusos de les llàgrimes fan més mal....

Cladi